La cosa ve de lluny, esclar. Per exemple, Sant Pau a la primera carta als Corintis, ja instava a plegar-nos al cònjuge: «que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials». És a dir, que tant li fot si vols o si no vols, en casar-te cedeixes el teu cos a l’altre i el sexe es converteix en un deure matrimonial. Quines penques. Però continuem arrossegant encara aquesta mena de porqueria.
